Selecciona Idioma:   Cercar en aquest blog

divendres, 30 de novembre de 2012

CAIXA FETA AMB GALETES "JA S'HAN CASAT"



M'agrada tenir amics, encara que amb el temps o més aviat la falta de temps fa que no els puguis veure tan sovint com voldries. Dona molta alegria celebrar esdeveniments alegres com un casament, una bona feina, el naixement d'un nen...

La història d'aquesta caixa ve precisament d'un casament. En concret, d'una de les companyes d'universitat i amiga del meu home. Encara que fa anys que va acabar els estudis, de tant en tant quedem tot el grupet (els que ja es coneixien i els que ens hi hem agregat desprès, o sigui, les parelles) i ens posem al dia, riem una mica, recordem quan érem més joves...

Bé, com que a mi m'agrada fer cosetes a la cuina, sempre que puc porto quelcom bo per després de dinar. Va ser per això que em van encarregar que fes alguna cosa per posar-hi dins el regal que faríem en grup als nuvis.

De seguida vaig pensar en fer una caixa amb galetes decorades, encara que ho havia fet mai (per valentia que no quedi!). Com que el regal seria diners en efectiu (al final van ser bitllets enrotllats en forma de caramels), la caixa havia de ser una mica gran,  per tant, tindria espai de sobra per la decoració.

El tema va ser, el dia que els nuvis es van conèixer. Una escapada a la Costa Brava (Girona) per fer parapent. Em van exigir una condició, que fes el que fes, havia de tenir alguna cosa del gremi (tots ells son arquitectes tècnics)

Així doncs se'm va acudir fer una caixa en forma de pla invertit amb una tapa per ocultar el contingut.

La tapa seria el prat a on aterrarien els nuvis.
Els laterals, el subsol de la muntanya a sota del prat.
La part frontal, el mar de la Costa Brava.
La part de darrere, el camí de pujada a la muntanya per poder-si llançar al buit.

Rematant el conjunt, vaig fer una amigurumis (ninots de ganxet) en forma de nuvis amb el seu paracaigudes i les eines pròpies del seu ofici: plànols, regles, cascos (per allò del gremi) ...



El primer pas va ser fer el disseny en paper.
Tot seguit, retallar les plantilles en paper de cada peça de la caixa.
Vaig fer servir la recepta de galetes per decorar que faig servir habitualment i que trobareu aquí.

A l'hora de fornejar van començar els problemes, el meu forn va decidir que no volia treballar més i no escalfava més de 130º. Vaig haver de repetir les galetes varies vegades, augmentant el temps per mirar que quedessin cuites i dures.
No sé ni com ho vaig aconseguir!

Un cop fredes, arribava la part més artística: fer la decoració amb l'ajut de colorants alimentaris, pinzells i un bon pols. Això em va portar una mica de temps, però com que m'agrada ni me'n vaig adonar.
Aquí podeu veure cada una de les parts.



Aqui tenim la part de davant


Això és la part de darrere


Un dels laterals


Aquest és l'altre lateral



Aquesta és la tapa amb un forat per poder col·locar la parella de nuvis



Els nuvis d'amigurumi. 
Oi que fan goig?




Aquí, ja col·locats al seu lloc amb el paracaigudes aterrant al prat



Per últim, el procés més delicat, enganxar les galetes per formar la caixa sense trencar-les.

Aquest és el "xiringuito" que vaig muntar per enganxar les galetes i que es mantinguessis al seu lloc.


Així és com queda per dins. Es veu la glasa d'unió a la part interior de la caixa (no la vaig voler decorar per tal que es vegesin les galetes tal i com son, sense colorants ni fondant)



Espero que us hi hagi agradat, per mi va ser una feina molt gratificant i per la cara dels nuvis i convidats penso que no estava malament del tot.

Fins la propera!

2 comentaris :

  1. Que bonita te ha quedado, besos
    Sofía
    Milideasmilproyectos

    ResponElimina
  2. WoW!!! Que pasada de manualidad comestible!! Creo que me la voy a guardar para la próxima boda de unos novios especiales!!!

    Aprovecho también para desearte un feliz año!! El último comentario que me has dejado en http://apfelstrudelkuchen.blogspot.com.es/2012/12/tu-mejor-galleta-navidena-galletas-de.html
    lo he suprimido sin querer. Por ello te doy muchas gracias por haberlo dejado. Y si quieres lo puedes volver a escribir.

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina